A càrrec de Antoni Dalmases Pardo
Filòleg i escriptor
Després de la derrota del 1714, no és fins a la segona part del segle XIX, amb el moviment de la Renaixença que reivindica les arrels del país i de l’idioma propi, que comencen a recuperar-se les representacions teatrals en català. Amb aquest moviment faran la seva eclosió nombrosos locals i agrupacions de totes les classes que formaran agrupacions escèniques i fomentaran l’aparició d’un públic teatral, que rebrà amb interès creixent les obres d’un exitós Frederic Soler, “Pitarra”, i al tombant de segle la producció del gran Àngel Guimerà.
Entrat el XX el teatre pren volada al país. Primer serà el Modernisme, amb Rusiñol com a figura més coneguda, i després el Noucentisme amb un teatre que respon al gust burgès, sense renunciar, però, a la petja popular, en què destaca Josep Maria de Sagarra, que també s’obrirà als corrents innovadors de l’avantguarda i el teatre ideològic, com el que conrea Joan Oliver.
Però a partir del 1939, el franquisme enfonsa la cultura i el país. Els artistes i les companyies fugen o són silenciats, i fins el 1946 no es permet representar de una obra en català… escrita cent anys abans!
A partir d’aleshores, alguns autors intenten un teatre comercial en el nostre idioma (Sagarra, Soldevila…) al mateix temps que, als anys 50, comença la seva carrera Joan Capri. El 1955, un grup de burgesos cultes creen l’Agrupació Dramàtica de Barcelona i representen autors d’aquí i de fora.
Aquests moviments donen pas, amb el temps, a l’aparició de diferents companyies de Teatre Independent (Joglars, Comediants, Dagoll-Dagom, La Cubana…) que evolucionen des dels anys 60. Fins que a meitat dels 70, amb la mort del dictador Franco, es produirà l’explosió de diferents inciatives teatrals innovadores, d’acord amb els nous corrents de la societat, que desemboquen en la creació, el 1980, de Centre Dramàtic de la Generalitat, amb seu al Romea, i la institució del Teatre Nacional de Catalunya, definitivament inaugurat el 1997.
Tot això, a part de la gran quantitat de grups, companyies i teatres professionals i amateurs que es formen i treballen arreu del país, fins avui, de moment…
