Dimarts, 7 d’abril de 2026, a les 17:30

LITERATURA

A càrrec de Christian SNOEY ABADÍAS

Titulació i currículum: Professor associat en la UAB i en la Rovira i Virgili i escriptor. És doctor en Filologia Hispànica per la Universitat de Barcelona. Va obtenir el Grau en Llengua i Literatura Hispànica, amb premi extraordinari, en la Universitat Rovira i Virgili, i va cursar el Màster en Llengua i Literatures Hispàniques en la Universitat de Barcelona, també amb premi extraordinari. Sota la direcció de Bernat Castany, i amb una beca FI, va escriure la tesi «Experiència i sentit: l’escriptura de la història i de l’horror en l’obra de Martín Caparrós», amb excel·lent cum laude.
Ha publicat un llibre, titulat La ficció com un mode de coneixement de la història. Ricardo Piglia, Martín Caparrós i Alejandro Zambra (Editum, 2024), així com més d’una vintena d’articles i capítols de llibre en revistes especialitzades (Mitologies avui, Ancoratges, etc.) i editorials nacionals i internacionals (Peter Lang, Dykinson, Verbum, etc.). De la mateixa manera, ha coeditat tres llibres monogràfics, en editorials com a Renaixement. Entre els seus articles destaquen treballs com a «Poética de la mirada: idea del viatge en la obra de Martín Caparrós», «Cómo imaginar una vida posible: el lenguatge social en la obra de Ricardo Piglia» o «La influencia de la vanguardia latinoamericana en la poesía espanyola joven:  Nueve meses sin lenguaje, de David Leo García  i  Los salmos fosforitos, de Berta García Faet».
Investiga sobre narrativa llatinoamericana contemporània, sobretot, ficcions històriques i entorn de l’escriptura de l’horror històric, així com sobre poesia espanyola i llatinoamericana actuals. S’interessa, especialment, pels vincles entre literatura i filosofia. També publica crítica literària en revistes com a Cuadernos hispanoamericanos, Otra parte i Pliego suelto.

Sinopsis: Una de les constants dels escriptors del boom és l’experimentació formal. Moltes de les novel·les del boom responen contra la novel·la decimonònica, buscant altres formes narratives. Mario Vargas Llosa assaja la tècnica dels vasos comunicants en les seves primeres novel·les; Gabriel García Márquez, el realisme màgic; Cortázar juga amb un atzar simulat en Rayuela intentant trencar amb la linealitat de la novel·la decimonònica, com explicita en els capítols de Morelli, en els quals codifica la seva teoria de la novel·la i dona claus de lectura; Carlos Fuentes adapta tècniques cinematogràfiques inspirades en Ciutadà Kane, d’Orson Wells, etc.
En aquesta conferència, d’una banda, treballarem un marc general sobre el boom llatinoamericà; d’altra banda, parlarem de la relació personal i literària entre Mario Vargas Llosa i Gabriel García Márquez, sobretot, de l’assaig Historia de un deicidio de Vargas Llosa, i, finalment, ens detindrem especialment en la forma en què tots dos escriptors amplien els marges de la forma de la novel·la.

INSCRIPCIONS:

Obertes a majors de 50 anys.

Durant el curs, els dies de conferència al local on es realitzi.

Telèfon: 677 66 92 17      E-mail: aula.exten.univer.bdv@gmail.com

Web : www.aulaunibarbera.org     Instagram: aulabarberadelvalles

QUOTA DE SOCI: 50€ anuals. Les parelles 80€ (40 cadascú)

Pagament mitjançant domiciliació bancària.

NO SOCIS: 5€ / conferència

Aforament màxim: 150 persones